Els incendis forestals són un greu problema ecològic, social i econòmic. Saber quan i on es produeixen, quina és la seva extensió, a quina vegetació afecten i, sobretot, per què es produeixen i qui o què els causa, és fonamental per evitar-los, protegir-nos davant del foc i conservar el nostre patrimoni forestal.

A Espanya es produeixen cada any una mitjana de 15.647 sinistres, dels quals dos terços es queden en conats, és a dir, afecten una superfície inferior a 1 hectàrea. Els conats no produeixen danys importants i les zones que afecten solen recuperar-se de manera natural, però també són rellevants.

Per aquest motiu des de mitjans del segle passat l'Estat espanyol elabora l' Estadística General d'Incendis Forestals (EGIF) , recopilant la informació obtinguda per les comunitats autònomes de tots els focs que tenen lloc anualment als seus territoris.

De cadascú, per petit que sigui, s'omple un Part d'Incendi Forestal . Un cop recopilats serveixen per elaborar anualment l'Estadística, que es posa a disposició d'administracions forestals, institucions, centres de recerca, universitats, ONG, mitjans de comunicació o públic general, com a font d'informació bàsica per conèixer el fenomen dels incendis. Aquesta tasca ingent permet conèixer el problema en tota la seva complexitat, analitzar-lo en les seves dimensions i particularitats (temporal, geogràfica, socioeconòmica, etc.) i dissenyar les mesures més apropiades per reduir-lo o minimitzar-ne els efectes.

Sabies que el 95% dels incendis forestals originats a Espanya estan causats per activitats humanes? Una quarta part es deuen a accidents i negligències, però més de la meitat de tots els que ocorren cada any són provocats de manera intencionada. Aproximadament un 4% són d'origen natural, deguts a raigs. Aquest repartiment de causes varia d'unes regions a les altres, per això les dades s'analitzen agrupant zones similars quant a la causalitat dels incendis.

Tot i que l'època de més risc és l'estiu es produeixen incendis tot l'any, de fet a determinades zones del nord i nord-oest peninsular hi sol haver nombrosos incendis a finals de l'hivern. En l'últim decenni de què es disposa de dades (2004-2013), l'agost és el mes de més incidència d'incendis, seguit del març. El 2013 només hi va haver 3 dies sense incendis, mentre que el 4 de setembre va registrar el nombre més gran d'incendis simultanis, amb 173 actius a tot el país.

L'ocurrència simultània d'incendis així com els grans incendis forestals, és a dir, aquells que afecten més de 500 hectàrees, són les situacions de més risc i que posen en més perill les persones, els béns i els ecosistemes. La detecció primerenca, un atac ràpid i la coordinació de tots els operatius autonòmics i de l'Estat són fonamentals per reduir els danys un cop ha començat l'incendi. No obstant això, prèviament són imprescindibles accions que afavoreixin adequades condicions socioeconòmiques al medi forestal, una correcta ordenació de l'ús del territori, tasques específiques de prevenció o la conscienciació ciutadana, per evitar que es produeixin els incendis.

El Ministeri, a més de coordinar l'elaboració de l'Estadística, desplega a tot l'Estat i durant tot l'any, un operatiu de defensa contra incendis que recolza les comunitats autònomes en l'extinció i realitza diverses tasques de prevenció . A través dels comunicats diaris d'actuacions , el mapa de risc elaborat amb l'AEMET i l' estadística provisional , proporciona puntualment la informació més recent sobre el que està passant en la lluita contra incendis forestals a tot Espanya.

La prevenció dels incendis forestals comença per conèixer-los. Només recopilant la major informació possible dels incendis és possible reduir-ne la incidència. Aquí pots acostar-te a les grans xifres d'aquest complex i greu problema que amenaça les nostres muntanyes i la vida al nostre país.