La jornada, inaugurada per la Directora General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària, Isabel Bombal, ha comptat amb un doble objectiu: per una banda, comunicar i oferir informació sobre l'estat actual de les negociacions i el calendari de la Política Agrària Comuna (PAC); i, de l'altra, escoltar totes les persones, organitzacions i entitats involucrades en el desenvolupament d'aquesta jornada , oferint una visió prismàtica i de conjunt de la realitat del sector agrari i de les persones que viuen al medi rural.

Aquesta quarta reunió del partenariat se celebra en un moment clau i fonamental per a la presa de decisions. A nivell comunitari, i després de tres anys de negociació, es preveu l'aprovació al plenari del Parlament europeu dels reglaments d'aquesta futura PAC al novembre, després de l'acord interinstitucional aconseguit el juliol al juliol del 2021 pel Consell d'Agricultura i el Parlament. D'altra banda, a nivell nacional, el MAPA es troba en un procés negociador amb les comunitats autònomes, sectors econòmics i totes les institucions i organitzacions associades a aquest sector, per presentar el Pla Estratègic a la COM a finals d'aquest any 2021.

La Directora General va assenyalar la importància, no només del gran treball de desenvolupament legislatiu sinó també del procés d'informació, comunicació i divulgació de tota la informació derivada perquè els afectats per aquestes decisions puguin estar actualitzats i preparats “ perquè la posada en marxa de la PAC, a partir del 2023, no només sigui efectiva, des del punt de vista normatiu, sinó també, des del punt de vista pràctic”.

Silvia Capdevilla, consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació a la Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea, va exposar l'actualització de l'estat de situació de les negociacions a Brussel·les, des de la presentació dels textos amb la Presidència Búlgara, fins a la preaprovació final per part del Consell Europeu, amb la Presidència Portuguesa. En aquest context, cal assenyalar que el principal objecte de debat comunitari, i que ha fet que aquesta negociació hagi estat més llarga que en períodes anteriors, ha estat la dimensió mediambiental de la nova PAC , l'eina més nova de la qual són els ecoesquemes, que són pagaments directes per pràctiques voluntàries beneficioses per al clima, el

medi ambient i el benestar animal. Amb aquests ajuts es preveu augmentar l'ambició ambiental i climàtica de les explotacions agràries. A més, es comptarà amb “un període d'adaptació, assessorament i aprenentatge perquè els pagesos coneguin i introdueixin les pràctiques, evitant la pèrdua de fons”.

Pel que fa a la preparació del PEPAC per a Espanya, aquesta quarta reunió coincideix amb la finalització de la definició dels elements comuns en el disseny de les intervencions. Ignacio Atance, subdirector general de Planificació de Polítiques Agràries, va presentar les principals línies de base que s'estableixen als reglaments per a aquesta definició, com són els requisits d'assignació pressupostària, i on s'assenyala, entre d'altres, destinar com a mínim el 40% de la despesa total de la contribució de la PAC a objectius ambientals i climàtics; el 35% del FEADER per a objectius mediambientals i el 5% a LEADER; o, l'obligació de destinar com a mínim el 10% de les ajudes directes al pagament redistributiu per a mitjanes i petites explotacions. A més, el subdirector general va indicar alguns aspectes del PEPAC d'acord amb l'últim debat polític entre el MAPA i les comunitats autònomes, com la figura del pagès actiu, l'import mínim per percebre ajudes directes, les ajudes associades i altres intervencions sectorials, els organismes de governança, gestió i coordinació del PEPAC o la dimensió social de la PAC.

També va assenyalar que el disseny de les intervencions ha de ser coherent amb els objectius en matèria econòmica, social i ambiental establerts al reglament de Plans Estratègics i ha de donar una resposta coordinada i coherent a les necessitats identificades per a l'elaboració del PEPAC. Per fer-ho, s'han dedicat grans esforços als treballs de coordinació entre els diferents actors que participen el procés d'elaboració del PEPAC, exemple són el disseny dels ecoesquemes, la condicionalitat reforçada, les mesures de desenvolupament rural i altres accions, com l'assessorament a les explotacions, la innovació o les mesures sectorials.

Altres propostes del MAPA, que també es van presentar amb més detall van ser les intervencions en matèria de desenvolupament rural i l'Estratègia de Relleu Generacional, presentat per Mariam Sánchez, de la Subdirecció General de Programació i Coordinació; així com l'Estratègia per a la Igualtat de les Dones, presentada per Carolina Gutiérrez, subdirectora general de Dinamització del Medi Rural.

La cloenda d'aquesta jornada va anar a càrrec del secretari general, Fernando Miranda, que ha subratllat la importància de mantenir el ritme de participació i la necessitat de fer arribar qualsevol tipus d'aportació , més en aquest moment clau, com és la definició de les intervencions que donaran resposta a les necessitats identificades. El Secretari General també va fer èmfasi en la “ més coherència amb altres polítiques comunitàries, cosa que permetrà als agricultors i ramaders respondre de manera adequada als reptes que afronta el sector: sostenibilitat econòmica, protecció del medi ambient, lluita contra el canvi climàtic i un teixit econòmic i social sòlid a les zones rurals”.

Opinions abocades al debat

Durant la jornada, les persones que van assistir a la sessió a través de la plataforma Zoom, van tenir l'oportunitat de compartir la seva opinió i les propostes de les entitats que representaven, intervenint en directe per exposar les preguntes i comentaris oa través del xat.

Evolució del partenariat

La primera reunió del Partenariat, que va tenir lloc el desembre del 2018, va tenir com a objectiu informar sobre les propostes de Reglaments de la PAC així com recopilar les primeres aportacions del conjunt dassociacions empresarials, organitzacions sindicals, la societat civil i lAdministració, tant a nivell nacional com regional.

Al desembre del 2019, durant la segona reunió, es van presentar els avenços dels treballs, tractant de resoldre algunes de les incògnites que es presentaven, avançant cap a una PAC més eficaç i recollir així les necessitats reals del territori.

A la tercera reunió, celebrada el desembre de 2020, el principal objectiu era informar dels treballs realitzats en l'elaboració del PEPAC, cercant conèixer propostes, observacions i suggeriments que poguessin realitzar i vetllant per la seva participació en l'elaboració del Pla.

En aquesta quarta reunió, l'objectiu ha estat informar les entitats, les associacions i els interlocutors interessats sobre l'estat de situació de les negociacions i les properes fites als calendaris europeu i nacional, així com la presentació dels últims avenços en matèria de pagaments directes desacoblats, arquitectura ambiental, intervencions en desenvolupament rural, l'estratègia de relleu generacional i de l'enfocament de gènere.

Les presentacions utilitzades, així com l'enregistrament de la jornada i els documents derivats de la mateixa, seran publicats tant al web de la Xarxa Rural Nacional i al web del MAPA , com als perfils de les seves xarxes socials.