• La Xarxa Rural Nacional xerra amb l'escriptor Gabi Martínez, que ha après i exercit l'ofici de pastor per poder articular la seva darrera novel·la “Un canvi de veritat”.

La raó del desembarcament a “La Sibèria extremenya” és deguda a una reconciliació amb el seu passat, més concretament amb els orígens de la seva mare, Eloísa (nascuda a Agudo, La Manxa, però criada a Sanjuanilla, Badajoz), i qui, després de créixer en una família de pastors, va haver d'emigrar a Barcelona. En aquesta tornada al passat familiar, Martínez va cuidar durant sis mesos un ramat de més de 400 ovelles. I el fruit de tal experiència: “ Un canvi de veritat: una tornada a l'origen a terra de pastors” (Seix Barral).

Xarxa Rural Nacional: ¿Ha canviat la pandèmia i el confinament la percepció sobre el món rural?

Gabi Martínez: La situació actual ha revelat que el sector primari i el terciari existeixen en aquest ordre per una cosa lògica i natural. La pandèmia ens obliga a tornar a replantejar l'ordre dels sectors, perquè és la gent que treballa al camp la que manté la gent a les ciutats. Ara la relació amb la ciutat ja no és d'amor, perquè ens hem adonat que a Espanya teníem pendent una gran conversa d'amor amb el camp.

RRN: En què consistiria aquesta nova conversa entre el camp i la ciutat?

GM: Es tracta de canviar el relat . De canviar la mirada que s'ha dipositat sobre el camp fins ara. Una mirada bucòlica, poètica, romàntica… però també empobrida. El camp ha cregut pobre perquè des de la ciutat s'ha dit que era així, però no és veritat. Cal tornar a empoderar el camp.

RRN: Has après coneixements tradicionals del món rural durant la teva experiència?

GM: Moltíssims. Un d'ells, que no ens hem de preocupar si s'escapa una ovella perquè torna als dos dies. També que és millor tallar les cues a les ovelles d'hora per quan arriba la temporada de les mosques. És molt interessant veure també com el ramat esquiva certes plantes verinoses. I descobrir que hi ha cigonyes de bosc que resideixen a la devesa…

També explico en el llibre la “tècnica del rellotge” que cal emprar en cas de creuar-se amb un llop en el camí que va amb els seus llobes: cal girar el cos lentament en el sentit de les agulles del rellotge - el tronc al mateix temps que els peus - parlant molt a poc a poc però sense mirar de l'esquena al llop.

RRN: Al llibre fas una sèrie de reclamacions rurals després de l'experiència viscuda

GM: Efectivament, aquest retorn als meus orígens m'ha fet adonar-me de certes realitats que estan oblidades i que cal reivindicar en el nostre nou discurs rural. Com a pastor, reivindico la figura de l' ovella merina negra , que, si antany va ser nombrosa, aviat va passar a l'ostracisme perquè la llana blanca es tenyia de nombrosos colors i la negra no. També vull reclamar la figura de la devesa extrema , un espai patri on la “gran conversa” pendent que proposa Thomas Berry és possible. La devesa extremenya és un dels llocs del món amb més biodiversitat. De fet, la reivindico com a marca pròpia. I reclamo un empoderament del camp , un nou relat sobre ell, no de pobresa o compassió, sinó de col·laboració entre l'ésser humà, la naturalesa i els animals, en què és totalment possible treure'n rèdit i sense necessitat d'esquilmar els recursos.

RRN: Parafrasejant el seu llibre, on és el canvi de veritat que necessitem actualment com a societat, fins i tot com a civilització?

GM: En el canvi de relat, de discurs. Les paraules i els discursos creen realitats, i quan aquests no ens valen, ens empobreixen i ens envileixen, cal canviar-ho per poder empoderar-nos. Per canviar, has de creure que ets capaç de canviar de debò. I això està passant ara. Es pot veure. Però només s?aconseguirà si es resisteix fins al final. Perquè el canvi sigui de veritat, s'ha de resistir fins al final i no quedar-se només en l'intent i en el gest. Cal que la ciutadania i les institucions creïn simultàniament un nou discurs. I que sigui portat a la nova realitat.