• El seu objectiu és facilitar el relleu generacional recolzant la incorporació dels joves al sector agrari.
• L?estudi explora la posada en marxa d?un programa nacional de visites formatives per a joves en explotacions agràries.

L'objectiu de l' estudi és facilitar el relleu generacional al sector agrari a partir de la incorporació d'una joventut ben formada i preparada. Això requereix la posada en marxa de processos de qualificació adaptats a les necessitats dels joves i especialment de processos formatius pràctics que permetin als joves refermar els coneixements i aplicar-los posteriorment a les seves respectives explotacions agràries.

És per això que l'estudi explora la posada en marxa d'un programa nacional de visites formatives per a joves en explotacions d'acollida com a eina per millorar-ne els coneixements, contrastar-los, facilitar-ne l'aplicació a les explotacions que manegen i reforçar els processos d'incorporació de coneixement i tecnologia al sector agrari.

Metodologia

L'estudi analitza les necessitats de formació dels joves sobre la base de 4 paràmetres:

• Les dades d'incorporació dels darrers 2 períodes (2007-2013 i 2014-2020).
• Les característiques i les tendències del sector.
• El marc normatiu.
• Un qüestionari emplenat per 289 joves agricultors i silvicultors.

Conclusions

A) Pel que fa a la incorporació de joves al sector agrari, l'estudi dedueix que:

• Els obstacles que impedeixen als joves dedicar-se a l'agricultura tenen l'origen en les dificultats per accedir a la terra, al finançament i al coneixement, però també influeixen la disponibilitat de serveis a les zones on resideixen i unes infraestructures adequades.
• Fins a l'exercici 2018, s'han incorporat 35.076 joves als dos períodes de programació (2007-2013 i 2014-2018). Això suposa una mitjana (considerant 12 anys) de 2.923 joves per exercici.
• Del total dels joves incorporats a nivell de tot l'Estat, el 71,92% són homes (25.228) i el 28,08% són dones (9.848). Els percentatges més grans de dones incorporades es donen a la cornisa cantàbrica (Galícia, Astúries i Cantàbria).
• El percentatge més gran d'incorporacions es produeix en edats de 35 a 40 anys . En les dones incorporades s'aprecia una edat més gran respecte a la dels homes.
• Entre les dones hi ha una major importància percentual de les dones incorporades de fora del sector respecte dels homes.
• Les dades assenyalen que les incorporacions al sector no són capaces de revertir la disminució d'actius a la professió agrària. Davant d'una mitjana d'incorporació de 3.061 joves entre els anys 2009 i 2018, el SETA perd una mitjana de 3.845 registrats cada any.
• Les incorporacions augmenten a partir de l'any 2016, bé per l'impuls a aquesta mesura per part d'algunes comunitats autònomes (p.ex. Andalusia) o bé pel creixement de la demanda d'incorporació (p.ex. cornisa cantàbrica).

B) Respecte als continguts de la formació:

• Aproximadament la meitat de les incorporacions es produeixen en sectors continentals , amb explotacions cada cop més grans, molt dependents de les ajudes directes. Les vostres necessitats formatives s'orienten cap a les àrees de coneixement relacionades amb la mecanització de processos productius, l'estalvi d'inputs, la incorporació de criteris ambientals a l'explotació o la gestió dels recursos (aigua, maquinària, fertilitzant, fitosanitari, personal…).
• L'altra meitat de les incorporacions tenen lloc en una varietat de sectors, entre els quals destaquen les fruites i hortalisses, vinya, avícola i porcí intensius i apícola. La formació requerida haurà d'abordar les qüestions específiques de cada sector, però altres competències seran comunes per a tots els subsectors, com ara la gestió de la qualitat (a través de DOP, IGP, producció ecològica, producció integrada), traçabilitat, comercialització o comunicació d'empresa.
• En matèria de noves tecnologies , les necessitats de formació s'orienten fonamentalment a l'ús i la incorporació d'aquelles dirigides a millorar l'eficiència en l'ús d'insums, així com d'eines digitals: Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), sistemes de teledetecció i programaris de gestió tant pel sector agrícola, com a ramader i forestal.
• La importància del regadiu a l'agricultura espanyola també justifica el reforç de la formació en tècniques i tecnologies de regadiu. De cara a unes perspectives de sequeres més freqüents associades al canvi climàtic cal ampliar el coneixement sobre dinàmica del sòl, protecció d'aigües, tècniques d'irrigació i ús de tecnologies, i són especialment importants els aspectes d'estalvi d'aigua i energia.
• El creixement del treball assalariat al sector requereix incloure en els itineraris de formació continguts relatius a la gestió personal , planificació de necessitats de mà d'obra i contractació, riscos laborals i logística. Igualment, amb vista a la gestió de les explotacions cal millorar la formació en tramitació administrativa i gestió d'ajuts.
• En les primeres fases d'incorporació, sobretot quan s'accedeix des de fora del sector i sense vincle familiar, un dels problemes més grans és la capacitat per fer inversions. En aquest sentit, és convenient que els programes de formació abastin mòduls sobre la planificació estratègica , l'anàlisi de costos i les accions enfocades a l'estalvi en l'ús d'inputs, així com sobre associacionisme.
• Finalment, el domini dels continguts ambientals resulta clau per a tots els professionals agraris, no només per exigència de la normativa, sinó també per l'increment de la rendibilitat que ocasiona incidir en aquests aspectes.

Finalment, l'estudi també aborda la conformació d'una Xarxa d'Explotacions d'Acollida i la posada en marxa d'un programa de visites formatives per a joves a explotacions agràries per incrementar-ne els coneixements i satisfer les necessitats de formació.