• La Unió Europea (UE) importa 19 milions de tones de productes vegetals rics en proteïna vegetal pel fet que la producció europea no arriba a cobrir el mercat agroalimentari.
• La Política Agrària Comuna (PAC) juntament amb iniciatives nacionals recull una sèrie de fulls informatius amb una anàlisi exhaustiva de mercat i propostes d'intervencions per disminuir aquest dèficit.

Entre el 2023 i el 2024, el sector de cultius herbacis a Europa va produir 64 milions de tones de proteïna bruta. La major part provinent de farratges, seguits de cereals i oleaginoses, mentre que els llegums secs només van representar 1,1 milions de tones . Com a conseqüència, hi ha un dèficit entre l'oferta i la demanda que genera la necessitat d'importar proteïnes vegetals.

Per frenar aquesta dependència, el Consell Europeu , a través de la “ Declaració de Versalles ” , fa una crida per augmentar la producció a nivell continental. En resposta a això, la Comissió Europea (CE) ha publicat una sèrie de fulls informatius en què inclou una anàlisi exhaustiva del mercat de proteïnes vegetals, que aborden des de l'oferta i la demanda fins a intervencions sota la Política Agrària Comuna (PAC) i iniciatives nacionals.

El mercat de la proteïna vegetal a Europa

La nova documentació de la CE recull aspectes clau de l'oferta i la demanda de la proteïna vegetal a la UE:

• Fonts principals: el farratge i la colza.
• Dependència d'importacions: malgrat això, la UE continua depenent de les importacions de soja i farina de soja, essencials per a l'alimentació ramadera.
• Transformació de proteïnes: gran part de les proteïnes vegetals produïdes es destinen a la producció ramadera, cosa que destaca una connexió crítica entre aquests sectors.

Intervencions de la PAC

Per evitar aquest dèficit i disminuir les importacions, la PAC introdueix una sèrie d'intervencions:

• Suport directe a l'ingrés: 20 plans estratègics de la PAC utilitzen incentius econòmics acoblats per fomentar cultius proteics.
• Eco-esquemes: la majoria dels estats membres promouen la inclusió de cultius proteics en sistemes de rotació agrícola pels seus beneficis climàtics i ambientals
• Intervencions sectorials: Només 2 països han implementat noves intervencions sectorials per a cultius proteics sota la PAC actual.

De la mateixa manera, els estats membres estan desenvolupant projectes a nivell nacional i regional per promoure cadenes de subministrament més sostenibles i resilients. Aquestes iniciatives comprenen des de l'ús de proteïnes en alimentació i alternatives proteiques fins a enfocaments integrals que consideren tota la cadena de valor, des de la producció fins al consum.

D'altra banda, el Centre Comú de Recerca (JRC) ha analitzat factors clau i possibles sinergies per avançar cap a un sistema proteic més sòlid i resistent.

Reptes i desafiaments de la UE

Tot i els avenços, la UE enfronta un desafiament significatiu per equilibrar l'oferta i la demanda de proteïnes vegetals. Des del 2015, s'han invertit 644 milions d'euros en 125 projectes sota els programes Horizon 2020 i Horizon Europe els objectius dels quals es troben molt estructurats i concisos: desenvolupar sistemes agrícoles i cadenes alimentàries més sostenibles i competitives; millorar el cultiu i ús de llegums i altres cultius rics en proteïnes; i reduir les bretxes de coneixement en proteïnes alternatives i optimitzar-ne l'ús al sector ramader.