• L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) atorga 3 certificats SIPAM (Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial) a Espanya
• L'Horta de València, les oliveres del riu Sènia i les Muntanyes de Lleó han estat les zones guardonades
• Els SIPAM reconeixen aquelles àrees amb activitats agrícoles tradicionals que fomenten la prosperitat socioeconòmica de les àrees rurals alhora que protegeixen el medi ambient

L' Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) van reconèixer el mes de maig passat a l'Horta de València, les oliveres del riu Sènia i les Muntanyes de Lleó amb el certificat de Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) , el màxim reconeixement de l'organització.

Els SIPAM són definits per la FAO com "sistemes agraris habitats per comunitats que viuen en una relació intrínseca amb el seu territori. Aquests llocs en constant evolució són sistemes resilients caracteritzats per una biodiversitat agrícola notable, coneixements tradicionals, cultures i paisatges invaluables, gestionats de manera sostenible per agricultors, pastors, pescadors i pobladors alimentària”. En suma, la FAO reconeix aquelles pràctiques agrícoles que creen mitjans de desenvolupament a les seves zones rurals i, alhora, combinen biodiversitat, ecosistemes resilients, tradició i innovació.

Espanya, tercer país amb màxims reconeixements

A la cerimònia que va tenir lloc aquest any, la FAO va entregar els certificats SIPAM a 24 ecosistemes reconeguts des del 2018 i que es distribueixen a 12 països d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. No en va, des del 2005 la FAO ha designat 74 sistemes del patrimoni agrícola a 24 països.

Pel que fa a Espanya, la FAO ha distingit els cultius d'oliveres mil·lenàries de l'entorn del riu Sènia (a Tarragona, Castelló i Terol), el reg històric de l'Horta de València i el pasturatge de les muntanyes de Lleó. Gràcies a ells, Espanya es converteix al tercer país del món amb més sistemes reconeguts per l'organització de les Nacions Unides, tan sols darrere de la Xina i el Japó.

Recordem que prèviament havien estat reconeguts al nostre país el sistema de producció de sal d'Añana i el cultiu de raïm passa malaguenya a l'Axarquia .

Sistema agrícola oliveres mil·lenàries (Sènia)

El “Territori del Sènia” es troba a la zona on conflueixen la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó. Aquest territori inclou 27 municipis espanyols, i compta alhora amb la concentració més gran d'oliveres mil·lenàries al món. L'existència de 5.000 oliveres centenàries ofereix a les comunitats locals nombroses oportunitats per al desenvolupament rural: producció d'oli, oleoturisme i desenvolupament de cooperatives.

La producció anual mitjana d'oli d'oliva a l'àrea s'estima més de 12.000 tones.

Sistema de reg històric a l'Horta de València

L' Horta de València (l'Horta de València) cobreix una superfície de 28 km² , incloent l'Horta Històrica i una secció del Parc Nacional de l'Albufera. Està formada per un sistema de cultius regats pel riu Túria mitjançant canals i sèquies, que ha mantingut les seves característiques tradicionals en una regió costanera densament poblada i paisatgístiques des de l'època d'Al-Àndalus (Espanya islàmica).

L'Horta, gràcies al sistema de regadiu, proporciona productes agroalimentaris a través de 6.000 explotacions agrícoles familiars, incloses 10 pesqueries. Aquest sistema és un exemple de producció adaptada a les condicions climàtiques, que pot servir d'inspiració als sistemes que acusin seriosos problemes derivats del canvi climàtic.

Sistema pastoril de les muntanyes de Lleó

A la Serra de León , els ecosistemes s'han mantingut durant segles contribuint directament a la seguretat alimentària i el suport de les comunitats locals. Les espècies animals locals han estat domesticades per adaptar-se a les característiques ambientals i socials del territori que conformen la Serra de León.

La diversitat d'usos del sòl amb boscos (castanyars, fagedes, bedolls, ginebres, rouredes...), pastures i zones de cultiu modelen un perfecte espai de convivència entre agricultura, ramaderia, silvicultura, recol·lecció, caça i pesca de gran valor agroecològic.