La Unió Europea reforça el sistema agrícola amb l'estratègia “de la granja a taula”


Huevos

09 de juny de 2020
Cambio climático y gestión de recursos naturales

09/06/2020. La Comissió Europea va adoptar el 20 de maig passat dues estratègies emmarcades dins del Pacte Verd Europeu, el mapa d'accions de la UE per: Impulsar l'ús eficient dels recursos i evolucionar a una economia neta i circular i restaurar la biodiversitat i reduir la contaminació.


  • L'estratègia, “De la granja a la taula” forma part de l' Acord Verd Europeu , el full de ruta de la UE per fer sostenible l'economia a la UE
  • El seu objectiu és fer que els sistemes alimentaris siguin justos, saludables i respectuosos amb el medi ambient.

Aquests acords són, d'una banda, l'“Estratègia sobre la biodiversitat” i, de l'altra, l'”Estratègia de la granja a taula”, en pro d'un sistema alimentari equitatiu, sa i respectuós amb el medi ambient. Les dues estratègies es reforcen mútuament, ja que uneixen la natura, els pagesos, les empreses i els consumidors en benefici d'un futur sostenible i competitiu.

De la granja a la taula

La crisi actual de la COVID-19 ha posat de manifest la dependència de la societat de la cadena d'aliments. Els sistemes alimentaris no poden ser resistents a una pandèmia si no són sostenibles . Actualment, la cadena alimentària representa gairebé un terç de les emissions mundials de gasos d'infecte hivernacle (GEI), consumeix grans quantitats de recursos naturals, produeix pèrdua de biodiversitat i impactes negatius a la salut i no permet rendiments econòmics justos per a tots els actors de la cadena, en particular per als productors primaris.

Per això la transició cap a un sistema alimentari sostenible ha de passar necessàriament per:

  • Aliments amb impacte ambiental neutral o positiu: han d'ajudar a mitigar el canvi climàtic i adaptar-se als impactes, així com revertir la pèrdua de biodiversitat
  • Garantir la seguretat alimentària, la nutrició i la salut pública, assegurant-se que tots i totes tinguin accés a aliments suficients, segurs i nutritius.
  • Han de ser assequibles , alhora que han de generar rendiments econòmics justos.


Mesures concretes

L'estratègia estableix iniciatives reguladores i no regulatòries, amb les polítiques agrícoles i pesqueres comunes com a eines clau per donar suport al nou model. Així, la Comissió Europea presentarà una proposta de marc legislatiu per a sistemes alimentaris sostenibles per donar suport a la implementació de lestratègia i el desenvolupament duna política alimentària sostenible.

En quins aspectes concrets es fixen les noves mesures?:

  • Pesticides

- Reducció dʻun 50% en lʻús de pesticides químics per 2030.

  • Excés de nutrients

- Reducció de les pèrdues de nutrients en almenys un 50%, alhora que es garanteix que no es deteriori la fertilitat del sòl.

- Reducció de l'ús de fertilitzants almenys en un 20% per al 2030.

  • Antibiòtics

- La Comissió reduirà en un 50% les vendes d'antibiòtics per a animals de granja i aqüicultura per al 2030.

  • Agricultura ecològica

- La Comissió impulsarà el desenvolupament de lagricultura ecològica de la UE amb lobjectiu daconseguir el 25% del total de terres agrícoles en agricultura ecològica per al 2030.

Però, a més de les qüestions legislatives… Com aconseguir que la població prengui consciència sobre un sistema alimentari sostenible?

  • Creant un entorn saludable: s'estima que el 2017 més de 950.000 morts a la UE van ser deguts a dietes poc saludables (una de cada cinc). Cal conscienciar sobre el risc de malalties mortals per mala alimentació.
  • Impacte ambiental: etiquetatge d'aliments perquè els consumidors puguin escollir dietes saludables. Per això, es proposa un etiquetatge nutricional obligatori al front de l'envàs que esmicole els aspectes nutricionals, climàtics, ambientals i socials dels productes alimentaris.
  • Evitar el malbaratament d'aliments: la Comissió proposarà objectius legalment vinculants per reduir el malbaratament d'aliments a tota la UE per al 2023. I per al 2030, reduir a la meitat el malbaratament d'aliments per càpita a nivell minorista i de consum.
  • Investigació i innovació: la transferència de coneixement és essencial. La UE inverteix 10.000 milions d'euros al programa Horizon Europe per invertir en projectes de recerca + innovació relacionats amb agroalimentació.
  • Imatge global de marca UE: fer que el menjar europeu sigui famós per la seva sostenibilitat afegeix avantatge competitiu i obre el mercat als agricultors europeus. Per això, la UE col·laborarà amb tercers països i actors internacionals per donar suport a un moviment global cap a sistemes alimentaris sostenibles.

Si voleu saber més sobre aquest tema, feu clic aquí.