• El Grup Operatiu Avienergy pretén extreure de les dejeccions del sector avícola energia i fertilitzants per al sòl
• Els excrements de pollastres, gallines i galls dindis representen uns dels residus més abundants i problemàtics del sector avícola
• La solució proposada aspira a reduir els gasos amb efecte d'hivernacle alhora que millorar la competitivitat del sector

“De residu a recurs”. Aquest és el lema principal del Grup Operatiu (GO) Avienergy , el qual s'ha constituït com a projecte d' economia circular al sector avícola per aprofitar energèticament les dejeccions o excrements de les aus, ja siguin pollinades, gallinassa o pavinassa.

La pollinassa és l'excrement de les aus d'engreix, la qual sempre es presenta barrejada amb el material que s'utilitza com a llit per als pollastres (serradures de fusta, pellofa d'arròs blat de moro, etc.). Un altre excrement avícola és la gallinassa, que són les dejeccions de gallines de postura, mentre que les pavinasses són els excrements del gall dindi.

La investigació del GO se centra a obtenir de les dejeccions generades a les explotacions avícoles, orientades a producció de carn i ous, un doble producte:

• Fonts denergia renovable.
• Fertilitzants i components per a l'aprofitament de nutrients a terra.

I és que, dins del sector agrari, els excrements avícoles són un dels residus més problemàtics. Tot i que la forma més comuna de desfer-se'n és utilitzar-los com a adob natural, les normatives sobre gestió de les dejeccions són cada cop més restrictives i compliquen aquesta pràctica, sobretot, en zones amb alta càrrega ramadera.

Així, a Espanya hi ha una legislació que estableix la quantitat de nitrogen per hectàrea màxima que poden ser emprades al sòl agrícola. Això implica que, en zones d'alta càrrega ramadera, els avicultors es vegin obligats a emmagatzemar els fems i gestionar-lo d'una manera externa, cosa que comporta elevades emissions indirectes i un cost addicional.

Solucions

La solució proposada passa per la combustió dels excrements: cremar-los a través d'un procés termoquímic adaptat a aquestes dejeccions que permetrà obtenir energia tèrmica que podria ser emprada per satisfer la demanda energètica les mateixes explotacions. Aquest aprofitament tèrmic permetria disminuir la dependència energètica de l'explotació, assegura Christian Di Stasi, investigador sènior de l'àrea de Bioenergia d'Energylab.

Com es fa aquest procés? "Les dejeccions avícoles, així com la majoria de les biomassa, poden ser cremades per obtenir energia tèrmica. Com es cremaria un pèl·let de fusta, seria possible cremar un pèl·let de pollinassa", afirma Di Stasi.

Tot i que a simple vista sembla fàcil, la combustió d'excrements és més complicada: les dejeccions contenen una càrrega d'humitat elevada, cosa que redueix la quantitat total d'energia aprofitable. Per això la investigació també se centrarà a estudiar diferents tècniques d'assecatge, si és possible de baix cost, per produir dejeccions seques que puguin ser utilitzades com a combustió per a l'obtenció d'energia tèrmica i elèctrica d'una manera més eficient. A més d'això, també es preveu la implantació de sistemes de neteja dels gasos d'escapament, per tal que tot el sistema que s'implantarà sigui respectuós i amigable amb el medi ambient.

Innovació rural

La Fundació Empresa Universitat Gallega (FEUGA) és la representant del Grup Operatiu Energylab, el qual està cofinançat en un 80% pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) de la Unió Europea i en un 20% pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural20.