• L'anàlisi de camp ha permès crear una guia per a la introducció precisa dels cultius segons les necessitats de la zona
• Hi ha alternatives al monocultiu i potencialitats que fan dels llegums un recurs prometedor per a la creació de cultius rendibles i saludables

Els alts costos de producció i els baixos preus dels cereals en els darrers anys han minvat la rendibilitat de les explotacions agrícoles de cultius herbacis. Algunes han vist la seva viabilitat afectada, i és per això que actualment s'estan estudiant maneres de resoldre aquest problema.

A través d'un estudi d'innovació, el Grup Operatiu LegSapiens ( GO LegSapiens : “Generant Oportunitats: sistemes de cultiu innovadors basats en les lleguminoses de gra”) va presentar el maig passat els resultats d'un projecte que ha durat dos anys (2021-2023) en els quals ha estat capaç de presentar una anàlisi de de consum humà.

D'aquesta manera, ha estat capaç de demostrar que, efectivament, les lleguminoses consumibles per a humans són una alternativa rendible per als productors del país.

Guia de camp

El consum per càpita de llegums per persona va ser de 3,24 quilos, segons dades de l'abril del 2023 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació . Aquestes xifres, segons destaca el GO a les seves xarxes socials, fan que el consum es trobi “lluny de les recomanacions de consum de les institucions sanitàries i nutricionals”, que situen en 11 quilos a l'any la quantitat recomanada de llegums per cada individu.

No obstant això, aquesta xifra es troba en pujada, segons els darrers estudis, cosa que pot donar més sentit a la valorització dels cultius lleguminosos.

Així, des del GO es van prendre una sèrie d'accions:

1. Recerca en camp : a diferents zones d'Espanya (vall de l'Ebre, vall del Duero i zona Centre) van treballar amb mongetes, pèsols, llenties, cigrons i soja. D'aquesta manera, pretenien analitzar les condicions i els cultius més propicis per a diferents zones del país en secà i regadiu.
2. Anàlisi de rendibilitat : des de la producció fins a la distribució, han analitzat la comercialització i competència amb altres productes de fora del país, i s'han pogut focalitzar en la millora de la rendibilitat.
3. Exploració d'alternatives: gràcies a la col·laboració amb la Universitat de Lleida , s'ha postulat la soja com a possible producte diferent i que pot ajudar a la diversificació. A més, el cultiu de cigrons i mongetes de la vall de l'Ebre ha provat que pot ser una bona alternativa al monocultiu, i és que poden ser més rendibles i sostenibles pel que fa a l'aigua i l'ús de fertilitzants.

Tot aquest procés ha culminat amb l'elaboració d'una “Guia de camp sobre el cultiu de lleguminoses de consum humà” , que pretén ser el recurs concloent que, segons les seves paraules, ofereixi “innovacions que permetin als agricultors la introducció, de manera rendible, de lleguminoses de consum humà a les seves rotacions”.

Allà, els professionals agraris poden observar les conclusions de les 13 tècniques utilitzades, 7 de la Vall de l'Ebre (cigron, soja, pèsol i mongeta), 4 al Duero (cigrons, mongetes i llenties) i 2 a la zona Centre (cigron).

Tot i els resultats, el GO considera en les seves conclusions que cal més suport des de les administracions públiques per a la implantació d'aquests models innovadors. Assegurar la rendibilitat de les explotacions potenciaria, diuen, les alternatives a la rotació de cultius per als agricultors, ajudant a la sostenibilitat i la producció d'un aliment positiu per a la salut i el medi ambient.

Membres i finançament

El GO LegSapiens va ser coordinat per la Unió de petits agricultors i ramaders ( UPA ) , i va comptar entre els seus membres amb l' Observatori per a una cultura del territori , el Centre tecnològic agrari i agroalimentari ( Itagra ) , Agrotecnio , l' Institut Madrileny de Recerca i Desenvolupament Rural, Agra Lleida , les Explotacions Agrícoles San Miguel ( Cinca Group ) , Aigües del Segarra Garrigues i l' Associació professional d'empreses productores de llavors selectes ( APROSE ).

El projecte va comptar amb un finançament de 559.406,68 euros cofinançats al 80% per la Unió Europea a través d'una ajuda del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural ( FEADER ) , dins del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020.