La dona: clau en el desenvolupament del medi rural i la diversificació de l¿economia

“Les dones al medi rural parteixen amb una doble discriminació”. Així de contundent es mostrava Pilar González Fidalgo, experta en gestió d'espais naturals de la Junta de Castella i Lleó durant la seva intervenció a la jornada de diversificació de l'economia amb enfocament de gènere a Murias de Paredes, León, organitzada per la Xarxa Rural Nacional el dia 13 de desembre a proposta de la Federació Espanyola de Municipis i Província.
La jornada va ser inaugurada per l'Alcaldessa de Múries de Parets, Maria del Carmen Mallo, que va estar acompanyada de José Víctor Rodríguez, President de la Comissió de Desenvolupament Rural i Pesca de la FEMP i alcalde de Cangas del Narcea, i Faustino Sánchez, subdelegat del Govern a Castella i Lleó. Amb el focus posat en el paper clau que juga la dona al medi rural, José Víctor Rodríguez va assenyalar que el futur del medi rural passa per donar suport a les iniciatives concretes dels sectors que estan orientats als joves ia les dones, de tots aquells que es volen quedar al territori i que per això, s'han de fer mesures concretes, amb ajudes concretes. Va assenyalar, per exemple, els fons LEADER i el cas asturià, que en 3 anys, han engegat 5 convocatòries de projectes, afavorint el relleu generacional, l'assentament de dones i joves i, combatent així el gran problema de la despoblació.

Dona rural i despoblació

Parlar de desenvolupament rural és pensar els fills, en una família. Aquest és el gran repte a què ens enfrontem segons la FEMP. Tots els serveis bàsics que envolten el desenvolupament de la població al medi rural, com la sanitat i la proximitat d'un consultori o un metge de capçalera; si parlem d´escolarització, ens referim als centres d´educació primària, secundària i batxillerat; o uns serveis dignes de connectivitat, accés a internet i una xarxa de transports que permeti apropar la gent i els territoris entre si. Aquests són alguns dels elements clau que es necessiten per assentar les famílies, i que avui dia posen de manifest la problemàtica que existeix entre allò urbà i allò rural.
Fomentar la igualtat de gènere, la igualtat de tracte i la igualtat d'oportunitats són factors clau en la dinamització del territori i la diversificació de l'economia al medi rural. Pilar, que va exposar alguna de les mesures positives que s'estan impulsant per al desenvolupament dels territoris rurals, va continuar assenyalant que, a més del fet de ser dona, la manca d'oportunitats, la gran masculinització o la manca de serveis bàsics i d'infraestructures de comunicació fan encara més difícil que es puguin posar en marxa qualsevol projecte d'emprenedoria al medi rural.
Per part del Ministeri, Isabel Gimeno va posar de manifest la importància de venir al territori amb el territori, de demanar totes les opinions i inquietuds de la gent que habiten els pobles, d'adaptar-se i conèixer la realitat en primera persona. Des d'un punt de vista crític, va assenyalar que encara queden moltes coses per fer, però que actualment des de la Subdirecció General de Dinamització de l'Àrea Rural s'està treballant posant en marxa mesures que promoguin donar més visibilitat i incorporació de dones a l'activitat econòmica, com l'impuls que s'està donant a divulgar la Llei de Titularitat Compartida , amb previsió d'analitzar obstacles. Es preveu col·laborar, amb les CCAA, i entre d'altres, amb el Ministeri d'Hisenda per cercar, mitjançant una política fiscal, possibles instruments incentivadors de la figura, així com disposar d'un fòrum de treball d'alt nivell específic i transversal que tracti els problemes de les dones rurals.
La dotació pressupostària, la simplificació administrativa, la recuperació i la implantació de serveis públics bàsics, de l'ocupació pública o la priorització de projectes que beneficiïn les dones, i que siguin liderats per elles mateixes, són alguna de les propostes que es van esmentar com a eix vertebrador del medi rural, sense oblidar que “sense dones no hi ha futur, i sense dones no hi ha pobles”.

Emprenedoria i dones líders al territori

Rosana, Verónica, Soledad i Rosa són alguna de les dones que han apostat pels seus territoris, per la seva terra i per les arrels. Posen de manifest que el medi rural no només és agricultura i ramaderia i que hi ha un ventall de possibilitats per emprendre i fer del medi rural una forma de vida, en sintonia amb les tradicions i amb la natura.
Rosana, per exemple, és la primera i única dona a Castella i Lleó que compta amb una explotació de ramaderia ecològica. Rosana es va presentar com un cas a part, que havent sortit de casa seva amb 12 anys, havent estudiat una llicenciatura i havent conegut les dues realitats, va apostar i va decidir pel seu poble, i per convenciment, va voler ser ramadera. Ella és dona rural i és ramadera, i encara que amb molt d'orgull, sap que té un doble handicap. En un sector tan masculinitzat com el ramader, Rosana s'ha fet forat a base de tenacitat, esforç, feina i orgull propi. Va aconseguir el certificat de ramaderia ecològica després de dos anys de transició, tot i que reconeix que el que més la va costar no va ser l'adaptació de la ramaderia convencional a l'ecològica, sinó tot el procediment que comporten les paperassa, les inspeccions i molt anar i venir a l'Administració. Rosana assenyala que al medi rural no calen tant els diners com la intenció i les ganes d'apostar per la terra, amb el cap alt, sentint-se orgulloses de ser de poble.