• Marta Corella, alcaldessa d'Orea (Guadalajara), publica el llibre De dones, vivències i sabors

La seva alcaldessa, Marta Corella, acaba de publicar un llibre titulat “De dones, vivències i sabors” , una obra que sembla ser un receptari de cuina, però que va molt més enllà, ja que al voltant de cada recepta de cuina recull les històries dels seus ancestres, el llegat de les dones als pobles i, en definitiva, rescata la memòria rural.

Xarxa Rural Nacional: “Cada menjar és una història, cada història té el seu menjar, i cadascun d'ells és ple de vides trenades al voltant d'un foc”. Marta, per què el llibre és molt més que un receptari de cuina?

Marta Corella: El llibre comença al segle passat, a principis del segle XX i transcorre entre diferents fites destacades de la història del nostre país i esdeveniments que van articulant les vides dels diferents personatges del llibre. I, sobretot, fites que van responent a les preguntes de què hem fet per arribar fins aquí? I què ha passat perquè arribem on som? Per què no es valoren els sabers tradicionals? Per què la joventut se'n va dels pobles? Per què és tan difícil viure en un poble?

El llibre és més que un receptari de cuina per això, perquè explica 23 històries que posen l'accent als vincles entre els habitants rurals, a les normes no escrites que sustentaven la convivència i el desenvolupament de les àrees rurals. Unes normes i una convivència en què la dona sempre ha estat el pilar fonamental que cuidava els animals i membres de la família.

RRN: Teniu, doncs, una resposta a la pregunta de què s'ha fet perquè s'hagi abandonat la cultura rural dels pobles fins ara?

MC: S'ha fet un procés d' invisibilitat interessat. Es va deixar d'invertir als pobles. I aquesta manca d'inversió és la que ens ha portat fins aquí. Aquesta injuriació de la vida rural és la que va fer que els nostres pares s'esforçessin a donar-nos titulacions universitàries per enviar-nos a la ciutat. La mateixa gent dels pobles va creure que ja no hi havia futur.

RRN: La pandèmia pot revertir aquest procés de desconfiança en la vida rural?

MC: La pandèmia posa blanc sobre negre que el nostre sistema està obsolet. Cal canviar el paradigma . Sobretot, la de la nostra relació amb el planeta. El capitalisme ha millorat les nostres condicions de vida, però ha deixat enrere els valors ètics i morals. Què no es pot comprar? L'aire que respires. I això és a la natura. Amb la pandèmia la gent sí que veu els pobles com a llocs més segurs per viure. I és que realment els són. I atès que les noves tecnologies permeten, per exemple, portar amb un dron un paquet a qualsevol lloc… el canvi de paradigma és a punt de donar-se. Les grans capitals ja s'estan fixant a les àrees deshabitades.

Per exemplificar el que dic, a Orea hi ha 3 estudiants que cursen els seus estudis en una universitat nord-americana. Estic convençuda que els pobles són els llocs on els nostres néts voldran que visquin els seus.

RRN: Creu que mentre hi hagi pobles i habitants als pobles, hi ha memòria?

MC: Per mantenir la memòria cal més. Cal vincular els centres educatius (col·legis, instituts i universitats) amb els sabers tradicionals. Cal una gestió integral del territori: poblacional, energètica, plantes medicinals i aromàtiques… un tot. Així mateix, els estudis han de comptar amb el territori , no poden estar fora d'ell.

RRN: La seva feina com a alcaldessa és font d'inspiració per escriure?

MC: Els meus 6 anys d'alcaldessa sí que m'inspiren i serveixen per escriure. Em motiva afrontar tots els problemes de gestió que em trobo per plasmar-los a l'escriptura. Governar una localitat d´uns 200 habitants a 1.500 metres d´altitud a la muntanya amb poc pressupost i moltes limitacions… és un repte apassionant!

RRN: Ni Espanya buida, ni buidada: “Espanya donant”. Expliqui'ns aquest concepte que vostè ha encunyat

MC: No és l'Espanya buida, perquè hi vivim encara. Buidada tampoc, perquè aquest és un procés que encara no s'ha donat. No ha conclòs en si, i potser mai no passa. La nostra Espanya és donant perquè produeix i genera aliments i productes de qualitat. És donant de sostenibilitat mediambiental i donant de talents que s'han enviat a treballar a la ciutat.

RRN: I quines mesures proposa per revertir el procés de despoblació rural?

MC: La pedra angular està en les mesures de despoblació. Cal revisar-les i readaptar-les: deslocalitzar centres aniversaris i educatius, així com les administracions públiques. Els funcionaris haurien de poder treballar als pobles i veure'l com un prestigi, no al contrari.