"El sector de la caça té un important paper contra la despoblació a les àrees rurals, així com en la protecció de la biodiversitat i de la sanitat animal. Funcions molt òbvies, però no tan evidents des del punt de vista de la percepció social avui dia". Així arrencava la jornada sobre “Interaccions entre les mesures agroclimàtiques i ambientals de la PAC i la gestió cinegètica” que va organitzar la Xarxa PAC el 20 de desembre passat.

En paraules de José Luís Agüero, subdirector general de Produccions Ramaderes i Cinegètiques, del Ministeri d'Agricultura Pesca i Alimentació (MAPA) , “cal aprofitar els recursos de les noves PAC, la qual suposa una oportunitat perquè el sector cinegètic sigui més sostenible ”. Agüero va esmentar expressament la nova figura dels ecorregimens perquè s'aprofitin els seus beneficis al sector de la caça, tal com s'usen per a la protecció del medi ambient i davant del canvi climàtic a les explotacions agroramaderes.

Ecorregims i caça

Des de la Fundació Artemisan , el director, Luis Fernando Villanueva, es va encarregar d'explicar la compatibilitat entre l'agricultura i la caça, així com de subratllar el potencial dels ecorregimens per incrementar el valor cinegètic de les finques i explotacions. Això sí, va detallar les principals problemàtiques a què s'enfronta el sector, i va exposar algunes propostes des de la seva fundació:

• Incloure a la PAC la venda de la carn de caça, així com de la pròpia activitat cinegètica
• Aprofitament de les pastures per espècies (montanera)
• Barbetxos tradicionals (coberta vegetal)

Villanueva va concloure que “deixar passar la nova PAC i els seus recursos seria perdre el darrer tren per a la recuperació de certes espècies”.

Recuperació d'aus

S'ha constatat un declivi a la població d'aus a Europa, inclosa Espanya, associat a la intensificació agrària. Les raons les va exposar Beatriz Arroyo, directora del Institut de Recerca en recursos cinegètics (IREC) :

• Estructura del paisatge (homogeneïtzació)
• Gestió agrària (fertilitzants)

Tot i això, Arroyo va afegir que el manteniment de paisatges en mosaic i d'elements no productius en aquests augmenten la densitat de població: “a més material mediterrani i un augment de cultius llenyosos es constata una major reproducció de les espècies cinegètiques”.

Des de l'IREC, la directora també va explicar els estudis que la seva entitat duu a terme sobre la relació entre l'aigua amb nitrats que beuen les perdius, i els efectes que aquesta causa sobre aquestes. Així, els estudis reflecteixen que la mida de les perdius es redueix considerablement, també minva la capacitat de fugida davant de rapinyaires i augmenta l'estrès oxidatiu.

Sinergies entre la PAC i el sector

A nivell institucional, el MAPA va detallar la funcionalitat i l'ús dels ecorregimens, tot recordant que només els perceben –atès que es tracta d'una ajuda directa– els agricultors i/o ramaders actius que siguin titulars d'una explotació agroramadera. En aquest sentit, els ramaders actius que vulguin rebre ajudes per ells, han de saber que es prima els guarets amb coberta .

Des del MAPA també van explicar les sinergies que convergeixen entre la PAC i l' Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica (ENGC) . Així, l'ENGC té mesures que contribueixen als objectius de la PAC ja que va encaminada cap a la sostenibilitat del sector, encara que no sigui un document vinculant.

A la jornada també es va escoltar una exposició de bones pràctiques per part de Castella-la Manxa, comunitat que va exposar exemples de models de gestió finançats per la PAC a nivell autonòmic, com ara compensar econòmicament explotacions amb zones d'alimentació tancades per a espècies de caça menor o que construeixin aljubs.