• L'informe de la Comissió Europea subratlla el paper dels Plans Estratègics de la PAC per mantenir els ingressos dels agricultors i la seguretat alimentària de la societat, alhora que recolza la transició del sector cap a un model sostenible
• La Comissió Europea ratifica que la nova PAC és la més ambiciosa que s'ha creat mai des d'una perspectiva mediambiental i climàtica

La Política Agrícola Comuna (PAC) 2023-27 va entrar en vigor l'1 de gener de 2023. Això va marcar el començament del desenvolupament dels 28 Plans Estratègics de la PAC aprovats a 27 països de la Unió Europea (UE) (els membres de la UE tenen un Pla Estratègic cadascun, excepte Bèlgica, que en té un per a Bèlgica).

Al novembre del 2023, la Comissió Europea ha publicat un informe de síntesi dels 28 plans estratègics aprovats per avaluar l'esforç conjunt i l'ambició col·lectiva a l'hora d'abordar els 10 objectius claus de la PAC. L'informe -titulat “Resum dels plans estratègics de la PAC per al 2023-2027: esforç conjunt i ambició col·lectiva” - es basa en la informació continguda en aquests plans, així com en les avaluacions qualitatives de les decisions preses per cada Estat membre. Aquesta avaluació preliminar resumeix les contribucions combinades de les intervencions realitzades per cada país -per abordar els objectius específics de la PAC, juntament amb les 6 metes del Pacte Verd- sobre 3 fites clares:

• Ingressos per als agricultors i desenvolupament de les zones rurals
• Medi ambient i acció climàtica
• Sostenibilitat social (inclòs el benestar animal)

Ambició climàtica i mediambiental

L'informe remarca que la nova PAC és la més ambiciosa que s'ha creat mai des d'una perspectiva mediambiental i climàtica. Per això, compta amb 307.000 milions d'euros, dels quals 264.000 milions provenen del pressupost de la UE i 43.000 milions addicionals de fons nacionals.

Les intervencions de la PAC van dirigides a:

1. Distribució justa dels ingressos agrícoles

El subministrament d'aliments estable és un dels objectius històrics de la PAC. Per això, és clau:

• Donar suport als ingressos agraris
• Garantir una distribució justa respecte a les explotacions més petites
• Reduir les disparitats d'ingressos als sectors més vulnerables
• Modernitzar les explotacions agràries
• Fer front al relleu generacional a través de plans que incitin a quedar-se als joves agroramaders.

Més del 10% dels pagaments directes de la UE, que representen 4.000 milions d'euros anuals, es reassignaran mitjançant pagaments redistributius que beneficiaran les petites i mitjanes explotacions. Aquest pagament suposa el doble respecte del període anterior.

2. Transició ecològica

La contribució financera més gran de la PAC 23-27 prové de plans ecològics i compromisos mediambientals i climàtics en el marc del desenvolupament rural, amb 44.700 milions d'euros i 33.200 milions d'euros respectivament

Com a novetat, la PAC incorpora la figura dels ecorregimens , un principi de condicionalitat que s'aplica sobre el 90% de la superfície agrícola utilitzada a la UE i que exerceix un paper fonamental en la integració de pràctiques agràries sostenibles. Els nous plans assignen el 32% del pressupost total de la PAC a accions voluntàries que promoguin els objectius mediambientals, climàtics i de benestar animal de la PAC 23-27. La flexibilitat és la nota predominant a l'hora d'acollir-se a aquests nous règims, cosa que atorga als Estats membres llibertat absoluta a l'hora de dissenyar-los segons les característiques i les necessitats de cada sector agro. Així, per exemple, Espanya ofereix finançament addicional per a pràctiques sostenibles de pasturatge i sega de pastures per reduir la degradació del sòl i millorar la biodiversitat.

A banda dels ecorregimens, destaquen altres mesures com:

• Protecció del sòl : pràctiques per al segrest i emmagatzematge de carboni a terra ia la biomassa. L'objectiu és que el 35% de les terres agrícoles de la UE augmentin el segrest de carboni i redueixin les emissions d'òxid nitrós.
• Agricultura/ramaderia ecològica : la P AC es marca l'objectiu que el 25% de la superfície agrícola de la UE es cultivi de forma ecològica. S'espera que per al 2027, aproximadament el 10% de les terres cultivin de forma orgànica amb suport de la PAC, davant del 5,6% el 2020.

3. Sostenibilitat social

Els plans estratègics nacionals de la PAC també ajuden a promoure la sostenibilitat social i promouen esforços per revitalitzar el sector agrari. Alguns dels punts a què s'enfronta:

• L'àmplia varietat de necessitats socioeconòmiques de les zones rurals subratlla la importància de l'enfocament LEADER i del desenvolupament de l'estratègia de “pobles intel·ligents” (“smart villages”).
• L'enfocament LEADER "de baix a dalt", en què empreses rurals, organitzacions locals, autoritats públiques i persones de diferents sectors treballen junts, representa el 7,7% del total dels fons de desenvolupament rural de la UE.
• El relleu generacional representa un altre desafiament per salvaguardar la seguretat alimentària i les àrees rurals a llarg termini. Per això els plans busquen incorporar 377.000 joves agricultors per iniciar-se en l'activitat agrícola. És un augment en gairebé tots els Estats membres que també van més enllà de les assignacions financeres mínimes requerides.

4. Innovació

L'informe també conclou que el resultat dels plans dependrà en gran manera del nivell de compromís, coneixement i innovació de la comunitat agrícola. Per això, la innovació juntament amb el Sistema de Coneixement i Innovació Agrícola (AKIS) semblen fonamentals en aquest nou període agrari.

En aquest sentit, la Comissió assenyala que calen més esforços perquè més explotacions adoptin tecnologies i innovació digitals. De la mateixa manera, l'assessorament, la formació i l'intercanvi de coneixements no es cobrirà en aquest període amb l'assignació financera prevista.

Assumptes pendents

L'informe també reconeix àrees per a les quals els Plans Estratègics de cada Estat membre podrien haver mostrat un nivell d'ambició més alt o altres enfocaments. Per exemple, respecte a catàstrofes ambientals o crisis socials, la Comissió demana un ús més gran de les eines de gestió de riscos . L'informe declara la possibilitat als Estats membres que no sempre utilitzin el finançament de la PAC per a aquest fi i, al seu lloc, apliquin sistemes d' assegurances nacionals.

Un altre dèficit és el de la transició digital del sector, així com la necessària complementarietat de la PAC amb altres fons nacionals i de la UE per assolir els objectius del Pacte Verd, de la Granja a la Taula i de l'Estratègia de Biodiversitat.