• Les dades provisionals de l'Enquesta sobre Superfícies i Rendiments Cultius (ESYRCE) donen una superfície de cultiu de 16,8 milions d'hectàrees a nivell nacional
• La superfície dedicada a terres de cultiu presenta un lleuger descens, però s'incrementen les extensions de gira-sol, colza i, en menor mesura, de cultius llenyosos

L' Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultius (ESYRCE) es fa amb periodicitat anual des de l'any 1990 en col·laboració amb els serveis estadístics de les comunitats autònomes. El treball es basa en una investigació en camp, en què es pren informació directament a peu de parcel·la en una mostra georeferenciada del territori nacional, realitzada durant els mesos de maig a agost. Els resultats obtinguts constitueixen una font de dades objectiva que complementa altres informacions estadístiques del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a l'obtenció de les dades oficials, que es publiquen posteriorment a l' Anuari d'Estadística .

Les dades provisionals de l' Enquesta sobre Superfícies i Rendiments de Cultiu d'Espanya (ESYRCE ) del 2022 mostren una superfície destinada a cultius de 16.830.738 hectàrees (ha), un 0,42% menys que l'any anterior. Aquestes xifres mostren una tendència estable.

Aquesta àrea de terra suposa el 33,26% del total de la superfície geogràfica, que arriba a les 50.597.715 ha, i només és superada per les 19.483.471 ha de superfície forestal.

Del total de l'extensió de cultiu, 11.309.265 ha es dediquen a terra arable , 5.375.463 ha són de cultius llenyosos i 146.011 corresponen a altres terres de cultiu .

Terra arable

Els cultius herbacis i guarets han patit descensos provocats per la carestia més gran de cereals i hortalisses, principalment. No obstant això, l'augment més gran ve de mà del 22% de cultius industrials en l'últim any a causa fonamentalment de la superfície més gran de gira-sol i colza; i els tubercles , que superen la seva anterior superfície un 10,61% –més de 5.000 ha de superfície extra–.

El descens de tots els cereals d'hivern -excepte el blat- ha donat suport a la reducció general d'un 3,64% a l'àrea destinada als cereals . La sequera, a més, ha suposat rècords per la baixa a la superfície d' arròs i blat de moro .

A banda de cultius industrials i tubercles, s'ha observat un augment de l'extensió de la terra per a lleguminoses gra. Així, destaquen les llenties, ieros i mongetes seques, seguides pels pèsols secs i la veça gra. Tot i això, el tramús pateix una gran caiguda del 76% després d'uns anys de repunt.

Dins dels industrials, el gira-sol i la colza han pujat més de 200.000 ha. Els cultius de regadiu perden a causa de la sequera: 25.000 ha menys de superfície per al tomàquet, la remolatxa sucrera i el cotó; i l'extensió de tabac perd un 25%, cosa que la col·loca en la seva menor xifra en 18 anys.

La veça farratgera i altres cereals amb aquesta destinació són les úniques que pugen en superfície del grup de les plantes farratgeres , l'extensió total de les quals ha baixat un 0,87%.

Amb un 8,86% de disminució el 2022, les hortalisses i flors es col·loquen al capdavant de les baixades de cultius herbacis.

Les terres en guaret van baixar una mica més del 2%. A més, l'enquesta evidencia l'augment successiu de terres amb regadiu sense sembrar durant les visites els darrers anys.

Cultius llenyosos

Al contrari que en els grups anteriors, s'ha donat un repunt total del 0,27 % en gairebé tots els cultius llenyosos de manera successiva, exceptuant la vinya i l'oliverar –que baixen lleument juntament amb el raïm de vi i l'oliva d'oli– i altres llenyosos.

Els fruiters no cítrics ascendeixen en conjunt, sota el paraigua del qual destaquen l'ametller i el pistatxo, seguits pel presseguer-nectarina i l'alvocat. Al contrari, es veuen minvades les àrees de pomera, caqui, kiwi, mango i avellaner. Als cítrics pugen les terres dedicades al llimoner i el taronger.

En breu es podran consultar els resultats definitius aquí .